PLAGIOGYRIA (Kuntze) Mett.
- Plagiogyria adnata (Blume) Bedd., Handb. Ferns Brit. India, t. 51 (1865); Hassler (2004-onwards). – Blechnum brooksii (Alderw.) C.Chr., Ind. Fil., Suppl. III: 46 (1934). – Lomaria adnata Blume, Enum. Fil. 205 (1828). – Lomaria brooksii Alderw., Bull. Jard. Bot. Buitenz. II, 28: 32 (1918). – Lomaria griffithiana Hook., (1860) (nom. nud. pro syn.). – Plagiogyria adnata f. reducta C.Chr., Ind. Fil., Suppl. III: 140 (1934), nom. nud. – Plagiogyria adnata Luerss., Bot. Jahrb. Syst. 4(4): 365 (1883) (nom. illeg. superfl.). – Plagiogyria adnata var. condensata Christ, Bull. Soc. Bot. France 52(Mem. 1): 64 (1905). – Plagiogyria adnata var. reflexa C.Chr., (1937). – Plagiogyria adnata var. yakushimensis (K.Satô) Tagawa, Acta Phytotax. Geobot. 15: 114 (1954). – Plagiogyria distinctissima Ching, Bull. Fan Mem. Inst. Biol. Bot. 1: 145 (1930). – Plagiogyria khasiana Hook. ex Bir, (1987), nom. nud. – Plagiogyria meghalayensis R.D.Dixit & Das, Proc. Indian Acad. Sci., Pl. Sci. 90 (4): 378, f. 7 (1981) (fide Fraser-Jenkins 1997). – Plagiogyria parva Copel. ex P.H.Hô, (1991), nom. nud. – Plagiogyria parva De Vol ex F.S.Liew, (1976), nom. nud. – Plagiogyria rankanensis Hayata, Ic. Pl. Formos. 8: 150, f. 80 (1919). – Plagiogyria rankanensis var. yakushimensis (K.Satô) Nakaike, Bull. Nat. Sc. Mus. 14: 259 (1971). – Plagiogyria subadnata Ching, Acta Phytotax. Sin. 7: 145 (1958). – Plagiogyria triangularis Hayata ex De Vol, Taiwania 17(3): 284 (1972) (nom. nud. pro syn.). – Plagiogyria wulingshanensis C.M.Zhang & S.F.Wu, Keys Vasc. Pl. Wuling Mount. (ed. W. T. Wang & al.): 561 (1995). – Plagiogyria yakumonticola Nakaike, Bull. Natl. Sci. Mus. (Tokyo) 14: 267 (1971). – Plagiogyria yakushimensis K.Satô, J. Jap. Bot. 12: 824, f. 3 (1936). – Plagiogyria yunnanensis Ching, Bull. Fan Mem. Inst. Biol. Bot. 2: 186, t. 1 (1931). – Struthiopteris brooksii (Alderw.) Ching, Sunyatsenia 6: 243 (1940). S to E Asia, Myanmar, Thailand, Vietnam, W Malesia and Philippines. SUMATRA, JAVA, KALIMANTAN.
- Plagiogyria egenolfioides (Baker) Copel., Journ. Roy. As. Soc., Str. Br., No. 63: 72 (1912); Hassler (2004-onwards).
- Plagiogyria egenolfioides var. decrescens (C.Chr.) X.C.Zhang & Noot., Blumea 42: 483 (1997); Hassler (2004-onwards). – Blechnum pendulum Brause, Engl. Jahrb. 56: 157 (1920). – Plagiogyria novoguineensis Alderw., Nova Guinea 14: 36 (1924). – Plagiogyria papuana C.Chr., Brittonia 2: 285 (1937). – Plagiogyria pendula (Brause) Nakaike, Bull. Natl. Sci. Mus. (Tokyo) B 17(2): 92 (1991). – Plagiogyria tuberculata var. decrescens C.Chr., Brittonia 2: 284 (1937). – Struthiopteris pendula (Brause) Ching, Sunyatsenia 5: 243 (1940). Sulawesi, Maluku, New Guinea, Bismarck Archipelago, and Solomon Islands. SULAWESI, MALUKU, PAPUA.
- Plagiogyria egenolfioides var. latipinna (Copel.) X.C.Zhang & Noot., Blumea 42: 484 (1997); Hassler (2004-onwards). – Plagiogyria tuberculata var. latipinna Copel., (1907). – Plagiogyria tuberculata Copel., Phil. Journ. Sci. 1, Suppl. II: 153 (1906) (p. p.). – Plagiogyria tuberculata var. gracilis Copel., (1908). – Plagiogyria pycnophylla var. integra Copel., (1910). – Plagiogyria pycnophylla subvar. stenophylla Bonap., (1923). – Plagiogyria rotundipinnata Bonap., Notes pterid. 14: 484 (1924). – Plagiogyria clemensiae Copel., Phil. Journ. Sci. 38: 395 (1929). Borneo, Philippines, Sulawesi, and Maluku (Seram). KALIMANTAN, SULAWESI, MALUKU.
- Plagiogyria egenolfioides var. sumatrana (Rosenst.) X.C.Zhang & Noot., Blumea 42: 484 (1997); Hassler (2004-onwards). – Plagiogyria malayensis R.D.Dixit & A.Das, Fern Gaz. 12(3): 182 (1981). – Plagiogyria subrigida Alderw., Bull. Jard. Bot. Buitenz. III, 2: 163 (1920). – Plagiogyria sumatrana Rosenst., Repert. Spec. Nov. Regni Veg. 18: 214 (1914). – Plagiogyria integripinnata Bonap., Notes pterid. 14: 60 (1924). – Plagiogyria tahanensis Miyam. & H.Ohba, Acta Phytotax. Geobot. 43(1): 31 (1992). Sumatra and Peninsular Malaysia. SUMATRA.
- Plagiogyria glauca (Blume) Mett., Abhandl. Senckenb. Naturf. Ges. 2(2): 273 (1858); Hassler (2004-onwards). – Blechnum papuanum Brause, Engl. Jahrb. 56: 158 (1920). – Lomaria glauca Blume, Enum. Fil. 204 (1828). – Lomaria nivea Zoll., (1844), nom. nud. – Plagiogyria brausei Nakaike, Bull. Natl. Sci. Mus. (Tokyo) B 17(2): 90 (1991) (nom. nov. superfl. for P. glauca). – Plagiogyria distanta R.D.Dixit & Das, Proc. Indian Acad. Sci., Pl. Sci. 90 (4) 486, f. 16 (1981). – Plagiogyria formosana Nakai, Bot. Mag. (Tokyo) 42: 205 (1928). – Plagiogyria formosana var. angustata Nakai, (1921). – Plagiogyria glauca ssp. formosana (Nakai) Nakaike, Bull. Nat. Sc. Mus. 14(2): 264 (1971). – Plagiogyria glauca var. nana (Copel.) C.Chr., (1937). – Plagiogyria glauca var. philippinensis Christ, Bull. Herb. Boiss. 6: 150-151 (1898). – Plagiogyria glaucescens Ching, Acta Phytotax. Sin. 7(2): 150, t. 38, f. 2 (1958). – Plagiogyria glaucescens var. arguta Ching, Acta Phytotax. Sin. 7(2): 151 (1958). – Plagiogyria media Ching, Acta Phytotax. Sin. 7(2): 149, t. 38, f. 1 (1958). – Plagiogyria nana Copel., Philipp. J. Sci., Bot.4: 114 (1909). – Plagiogyria papuana (Brause) Alston, J. Bot. 77: 290 (1939) (non C. Chr.). – Struthiopteris papuana (Brause) Ching, Sunyatsenia 5: 243 (1940). India to Taiwan, Myanmar, Malesia, Bismarck Archipelago and Solomon Islands. SUMATRA, JAVA, KALIMANTAN, SULAWESI, NUSA TENGGARA, MALUKU, PAPUA.
- Plagiogyria pycnophylla (Kunze) Mett., Über Farngatt. 2-4: 8 (1858); Hassler (2004-onwards). – Lomaria callosa Fée, Gen. 70 (1850-52). – Lomaria glauca var. concolor Moritzi, (1844), nom. nud. – Lomaria pycnophylla f. alpina Racib., (1898). – Lomaria pycnophylla f. major Racib., (1898). – Lomaria pycnophylla Kunze, Bot. Zeit. (Berlin) 143 (1848). – Plagiogyria adenopus T.Moore ex Hook., (1860) (nom. nud. pro syn.). – Plagiogyria coerulescens Ching, Acta Phytotax. Sin. 7(2): 148, t. 36 (1958). – Plagiogyria communis Ching, Acta Phytotax. Sin. 7(2): 147, t. 5, f. 2 (1958). – Plagiogyria decrescens Ching, Acta Phytotax. Sin. 7(2): 146 (1958). – Plagiogyria gigantea Ching, Lingnan Sci. J. 15: 275 (1936). – Plagiogyria glauca var. virescens C.Chr., Contr. U. S. Natl. Herb. 26: 310 (1931). – Plagiogyria lanuginosa Ching, Acta Phytotax. Sin. 7(2): 147, t. 35, f. 1 (1958). – Plagiogyria lineata Ching, Acta Phytotax. Sin. 7(2): 149, t. 37(1) (1958). – Plagiogyria minguingensis R.D.Dixit & Das, Proc. Indian Acad. Sci., Pl. Sci. 90 (4): 382, f. 12 (1981) (fide Fraser-Jenkins 1997, 2017). – Plagiogyria pycnophylla var. mixta Copel., (1906). – Plagiogyria pycnophylla var. remota Christ, (1898). – Plagiogyria scandens Mett., Abh. Senckenb. Naturf. Ges. 2: 273, t. 4, f. 21 (1858). – Plagiogyria simulans Ching, Acta Phytotax. Sin. 7: 146, t. 34(2) (1958). – Plagiogyria taliensis Ching, Acta Phytotax. Sin. 7: 146, t. 34(1) (1958). – Plagiogyria tetraptera W.M.Chu & J.J.He, Acta Bot. Yunnan., Suppl. 5: 36 (1992). – Plagiogyria virescens (C.Chr.) Ching, Acta Phytotax. Sin. 7: 122, 148 (1958). – Plagiogyria wilhelmensis Nakaike, Bull. Natl. Sci. Mus. (Tokyo) B 17(2): 93 (1991). – Stenochlaena pycnophylla (Kunze) C.Presl, Abh. Kön. Böhm. Ges. Wiss. 5(6) (Epim. Bot.): 165 (1851). S Asia to Taiwan, mainland SE Asia, and Malesia. SUMATRA, JAVA, KALIMANTAN, SULAWESI, PAPUA.